Els primers presos polítics

Novembre 2009

El pis de la Xènia a l'Ile de Saint Louis està en un casalot del segle XVI. És un apartament rústic amb perfum de conte: moltes bigues, pedra vista, sostres alts i fusta a dojo. Dormo en un altell i he d'arribar fins al llit de quatre grapes per no fer-me un nyanyo. Hem sopat carpaccio de vedella amb xampinyons. Des del llit, sento que la Xènia renega contra els darrers clients que li queden. Està tancant l'empresa amb el portable. Fila massa prim, és la seva grandesa i la seva creu.

A la tarda he proposat a l'Avui de dedicar l'article del novembre a la idea de justícia dels Estats Nació. Vull explicar perquè els tribunals espanyols no podran dictar una sentència justa contra el Lluís i el Macià. El cap d'opinió diu que el tema és "delicat" i que ho preguntarà. És penós haver de fer tanta comèdia per un article mensual. Si els pixatinters de l'Avui no m'ajudessin a comprendre l'ocupació, ja els hauria engegat a fer punyetes. Encara sort que és el diari menys espanyolitzat de Catalunya.

Després de sopar, he penjat un article al bloc: "Sembla que totes les rates de Barcelona s'hagin posat d'acord per sortir de les clavegueres -hi he escrit. L'alè podrit de Robespierre que s'ha escampat per Catalunya arran del cas Pretòria fins i tot travessa els Pirineus. París em sembla trist. Ni tan sols l'Île de Sant Louis no m'acaba de distreure. M'ha sortit una hemorroide i li he posat Garzón. A partir d’avui qualsevol article meu que publiqui el Directe el consideraré robat."

Fa mesos, el digital d’ERC em va demanar si podia reproduir els articles que publico al butlletí de la FCO. Ara em tracten de sicari del Lluís, que dius: "Fills de puta, quant fa que publiqueu de franc els textos que ell em paga sabent que no els pagaria ningú més a Catalunya?” La reacció de la gent davant del cas Pretòria em recorda que el Lluís i el Macià pertanyen a una generació que, per dissimular la injustícia que Espanya feia amb Catalunya, va fer creure a tothom que amb la democràcia estaria tot pagat.

Molts dels que ara reclamen justícia, cauran als peus de la trituradora que han posat en marxa. El Pere Saló m'envia un correu recordant els llibres que em va deixar sobre Jacques Chirac i Julio Andreotti. "El Lluís i el Macià havien de conviure amb la corrupció per sobreviure i per poder defensar les idees que volien". He parlat amb el Sostres: "Salvador, digues-li al teu amic o a qui faci falta que, si els deixen penjats, els destrossarem la campanya electoral; que pensin que n'hi ha prou amb una agulla per punxar un globus."

Mentre parlàvem, passejava pel pont de l'Arquebisbe, mirava el pompis de Notre-Dame i pensava: "Ets al rovell de l'ou de París, recorda que ets al rovell de l'ou de París!” Sota els arbres del jardí de l'església, una núvia xinesa amb l'esquena nua es feia fer fotografies morta de fred. La tarda era grisa i flonja. He acabat la conversa en un parc amb vistes al riu, dedicat als supervivents de la deportació. L'aigua avançava cap al mar com recordant que el temps passa però que els traumes queden. Al pont del costat oferien massatges gratuïts.

Tinc quatre mesos per desconnectar de Catalunya i necessito aprofitar-los. En dies com avui és quan més m’agradaria aprendre a escriure igual de bé que el Salvador per poder defensar els meus amors tan bé com ho fa ell. M'agrada com escriu sobre el Lluís, després de les coses que el Lluís ha arribat a dir d'ell. Cal estar per damunt dels menyspreus dels altres i, especialment, dels menyspreus de les persones que admirem.

Tier Benefits
Recent Posts