Empenyorar el català

El català és el pecat original de l'Estat espanyol. És la penyora que les elits del país van entregar a Castella per gaudir de l'or de les Amèriques. Si Barcelona s'hagués beneficiat de l'Imperi espanyol igual que els escocesos es van beneficiar de l'imperi Britànic, és possible que el català hagués esdevingut una relíquia com la Dama d'Elx o  les piràmides d'Egipte.

Les elits catalanes van entregar l'idioma del país i el poble va lluitar per preservar-lo perquè el va identificar amb la seva llibertat. Catalunya és el català i el català és la llengua dels seus homes lliures, dels ciutadans que se senten forts perquè se saben hereus d'una cultura que ha resistit els daltabaixos de la història. Sense la força que li dóna el català, Barcelona seria una ciutat tan provinciana com Lió o com Sevilla.

Una llengua és un mercat, i també és una tradició, i el català és el dipositari de la memòria de l'imperi medieval i l'esperança mai perduda de recuperar-lo. El català és imprescindible per explicar per què Barcelona no ha acabat com Nàpols o com Gènova, o com d'altres grans ciutats de l'arc mediterrani que ara es troben decadents i adormides. De l'amor al català en surten els Miró i els Dalí, i el modernisme i la Sagrada Família que tant han contribuït a impulsar Barcelona en les darreres dècades.

Si l'idioma s'extingís, Catalunya perdria la capacitat d'explicar la seva pròpia història. No podria dialogar amb el món sense intermediaris i es quedaria sense l'últim bastió de la seva independència i de la seva idea de grandesa. Ciceró deia que l'estigma de l'esclau és parlar la llengua del seu amo. Nosaltres, com que som més fenicis que imperialistes, d'entrada vam pensar que fer servir un idioma estranger per comerciar amb el món i dominar-lo, no seria un drama. La resta de la història és prou coneguda.

Ni la identitat dels catalans, ni la identitat dels espanyols, no es pot explicar sense aquest embolic originari. Darrere de la inquisició, de les guerres amb els reis, darrere de Franco i de Primo de Rivera, hi ha la força d'una llengua que cada dia recorda als catalans que són homes lliures en una nació ocupada. La rivalitat entre Barcelona i Madrid parteix d'aquest negoci que es va fer amb el català i que mai no ha aconseguit de satisfer cap dels dos beneficiaris.

Si no es té en compte això, no es poden llegir bé els discursos que s'han fet darrerament sobre la immersió lingüística. Com que l'afebliment del català és la pedra de toc de la unitat d'Espanya sempre que les relacions entre Barcelona i Madrid es tensen l'idioma del país en pateix les conseqüències. Quan el català agafa força, les pulsions provincianes de Barcelona s'afebleixen. Llavors Madrid posa el crit al cel i surten els pactistes disposats a fer discursos estrambòtics.

Cedir en la llengua és cedir el control del territori i, per tant, cedir el dret a l'autodeterminació i a la independència. L'Estatut republicà ja es va aprovar després que ERC renunciés a relligar la gramàtica catalana amb l'occitana, per ordre del govern "amic" d'Azaña, que tenia por d'una Catalunya massa forta i d'una Barcelona que aspirava a ser un Nova York del Mediterrani. Una de les coses que els falangistes moderats exigien als catalanistes per intercedir davant de Franco és que acceptessin el bilingüisme.

La Generalitat necessita fer veure que governa i, per tant, el món autonòmic ha de crear problemes que pugui solucionar. Tots els mestres sabem que els coneixements de català dels alumnes cada cop són més superficials i que si parléssim el català com Jordi Pujol o l'escrivíssim com Salvador Sostres ja seríem independents o estaríem en guerra amb Espanya. Seria interessant que algun filòleg estudiés el llenguatge del procés i el poses en relació amb la transformació que els idiomes pateixen sota els règims de caire autoritari.

Com que el poble ja no creu en els partits, els polítics han d'augmentar les dosis de cinisme per salvar la cara davant dels seus amos espanyols. Si Pujol va mirar de mantenir el català en un cert nivell de pagesisme, per limitar el país dins del rodal autonomista, Junqueras mirarà de diluir-lo en un fals multiculturalisme per jugar a posar-lo en perill. Si els jueus que feien funcionar les càmeres de gas eren els primers de suïcidar-se, no ens ha d'estranyar que els líders del nostre Vichy tinguin actituds cada dia més obscurantistes i autolesives.

Become a patron to

782
Unlock 782 exclusive posts
Listen anywhere
Connect via private message