Faraons sociovergents ‬

‪Jo he vist com els tertulians i els polítics unionistes endurien les seves posicions a mesura que Madrid encarrilava les seves vides perquè no poguessin defensar de cap manera l'Autodeterminació. Ara sembla impossible que el PSC portés un referèndum al programa electoral de 2012, o que els socialistes espanyols recollissin aquest dret en els estatuts del partit dels anys 70. Suposo que ara es tracta que d'aquí a uns anys sembli grotesc que algú hagués defensat la via de l'1 d'octubre.

‪És així que no em sembla casualitat que Ernest Maragall i Joaquim Forn encapçalin les llistes dels partits processistes a l'Ajuntament de Barcelona, ara que Inés Arrimadas marxa a Madrid. Els espanyols creuen que Arrimadas ja ha fet la feina que tenia encomanada a Catalunya, igual que Andrea Levy, que també va deixar el Parlament per fer carrera a la capital d'Espanya fa un parell de mesos.‬

‪Entre 2013 i 2017, totes dues van ser la cara maca d'una estratègia pensada per pervertir l'unionisme i lligar-lo a posicions autoritàries. La gent tendeix a creure que, en les discussions polítiques, només es dirimeixen arguments i conviccions. Però la política no la fan precisament robots, i les idees sempre acaben agafant l'esperit i la forma dels seus portaveus més carismàtics i poderosos. ‬

‪Arrimadas ha tingut més protagonisme perquè la decadència del PP va precipitar la marxa de Levy cap a Madrid i, just després, el salt de Ciutadans a la política espanyola de la mà d'Albert Rivera. Tot i així, Levy i Arrimadas van jugar sempre un paper utilitari i provisional, a Catalunya. Cap de les dues no va tenir mai una altra opció, ni segurament cap altre objectiu, que no fos guanyar-se la possibilitat de fer política a la capital d'Espanya.‬

‪Arrimadas no s'hauria pogut casar amb Xavier Cima i mantenir el seu protagonisme si el seu marit no hagués renunciat a la independència de manera explícita‬. Prova que no tenia marge personal és que la victòria del 21D només la va crispar i li va desgastar la imatge. ‪La batussa que Levy va tenir amb Toni Comín a la tertúlia de Rac 1 on s'havien fet amics quan semblava impossible que cap català defensés la unitat d'Espanya per la força, forma part del mateix final d'etapa.‬

Sempre és preferible existir a través d'idees pròpies que no pas alienes, però les idees perden sentit o es degraden si no es poden encaixar amb una vida concreta. ‪Arrimadas i Levy eren útils per feminitzar i rejovenir la façana de l'Estat mentre Madrid confiava que Mas i Junqueras podrien frenar la independència a les bones. Ara que la situació és de conflicte obert, Madrid exigeix una major col·laboració als dirigents d'ERC i la vella convergència.‬

L'unionisme ha quedat tan socarrimat que la mateixa Levy va poder negar-se a encapçalar la llista del PP a l'ajuntament de Barcelona i Ciutadans va llogar un mercenari per no haver d'enviar-hi a morir Arrimadas. Amb la marxa de Levy i Arrimadas, està previst que ara siguin els polítics joves processistes els que facin la feina bruta a Espanya. ‪Per expulsar la via unilateral de les institucions, l'Estat necessita sembrar de sal les bases de l'independentisme, com va sembrar de sal l'espai de l'unionisme. ‬

‪Igual que els partits espanyols van eliminar entre les seves files tota mena de suport al referèndum, ara Madrid necessita que l'independentisme també corrompi els seus partits fins a l'arrel. ‬Pere Aragonès, Roger Torrent o Elsa Artadi tenen la missió de fer amb l'independentisme la mateixa feina banalitzadora que Levy i Arrimadas van fer amb la democràcia.‪ Si Levy i Arrimadas ja ni tan sols poden ser útils a l'Ajuntament de Barcelona, té lògica que els partits de la Generalitat presentin Forn i Maragall. ‬

‪Per ajudar Madrid, no hi ha res com presentar un par‬ell de‪ mòmies disposades a fer-se enterrar amb les bases dels seus partits, dins la piràmide inefable de la sociovergència. Tots dos coneixen bé les estructures espanyoles del consistori barceloní i competiran per protegir-les, no pas per desmantellar-les. Un cop folkloritzat el Parlament, només queda Barcelona per acabar de fer neteja, abans de deixar pas a una fornada de polítics joves disposats a treballar per estabilitzar l'autonomia.‬

La resistència vikinga de Jordi Graupera‪ i la‬ victòria de l'ANC a la Cambra de Comerç donen a entendre que hi ha vida més enllà dels partits de la Generalitat controlats per Madrid. Els espanyols volen seguir creient que l'independentisme és un invent dels polítics per no posar en contradicció els seus sentiments imperialistes amb la seva democràcia. Si l'invent fracassa i el país no es deixa enterrar amb el seus faraons, com es va intuir ja durant el cas Pujol, suposo que l’Estat mirarà de convertir el Rei en un petit Putin hispànic.

Tier Benefits
Recent Posts