La victòria d’Ayuso

La victòria de Díaz Ayuso és el primer episodi polític important que viu Espanya des de l’1 d’octubre. Madrid no sols ha recuperat la pilota, sinó que torna a jugar a l’ofensiva. Els castellans han pres la iniciativa que van perdre quan Aznar va estirar més el braç que la màniga amb l’atemptat d’Atocha.

El projecte aznarià de tancar l’Espanya franquista a través de les urnes torna a tenir una narrativa pròpia i la història a favor. Ayuso és la versió castellana del Brèxit, és el germen de l’èpica política que ve, interpretada per un poble fort i pintoresc, que juga els partits fins al darrer minut i que només accepta la derrota, quan és justa, perquè sap què vol.

Si tot va segons el full de ruta, la política catalana, decapitada i descollonada, girarà al voltant del populisme d’Ayuso igual que fins ara girava al voltant del populisme de Pablo Iglesias i d’Albert Rivera. Quan ERC hagi oblidat la seva història i el món pujolista hagi renovat la plantilla de titelles, el PSOE estarà prou cremat per deixar pas al PP. Llavors, de VOX no se’n cantarà ni gall ni gallina.

Aquests darrers anys, els catalans haurien pogut aguantar la tensió amb Madrid més enllà de la repressió i de les mentides dels polítics. Ni tan sols calia petar-se els partits processistes amb la determinació que els espanyols s’han petat Podemos i Ciutadans, després d’utilitzar-los per contenir el vot descontent que buscava l’independentisme.

Per mantenir la ferida oberta n’hi havia prou que el país generés una via d’oposició al Règim de Vichy, però ni l’electorat ni les figures que l’havien de liderar no han respost. Mentre Madrid humiliava la família reial i s’aprofitava de les ambicions més baixes d’Iglesias i de Rivera per aguantar la posició, aquí el públic es prenia seriosament les homilies més exhaustes i grotesques.

Vist en perspectiva, la fatxenderia de Santiago Espot, la vanitat de Jordi Graupera i el cinisme de Bernat Dedeu eren rèpliques petites dels mateixos traumes que Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernandez ja interpretaven amb més diners i recursos escènics. La situació és perfecta perquè Graupera acaroni l’esperança de tornar a la política com el rei de la Catalunya bòrnia. Si compares el seu tuiter amb els vídeos culturals que Andrea Levy penja a Instagram és fàcil de comprendre cap on anem.

Levy, amb la seva voluntat de ferro, forma part d’un món polític viu, de figures resistents i ambicioses, que es retroalimenten i es reinventen. La mundanitat d’Ayuso no s’entén sense el terreny que Levy i altres dones del PP han llaurat abans que ella. La presidenta de Madrid és un fenomen sostingut per la propaganda de l’Estat, però els vots que l’han posat al centre del poder simbòlic espanyol surten d’una cultura política més sòlida i més dinàmica que la catalana.

Ara la cort de Madrid té marge per interpretar el món que ve sense cap alternativa perifèrica que se li oposi o que li faci la punyeta. Ayuso és la primera pedra del mur de tòpics que ha de servir per substituir el trauma de la guerra civil pel trauma de l’1 d’octubre. El sistema de pors que va mantenir la unitat d’Espanya fora del debat durant la segona meitat del segle XX es renovarà amb l’honor dels catalans, si no hi ha una sorpresa.

Ayuso ha vingut per omplir de gintònics i de banderes d’Espanya el buit que ha deixat la intensitat política gratuïta de la darrera dècada. La temptació de consolar el desencant amb hedonismes de tercera fila i lliçons facilotes de la història serà enorme, sobretot a Catalunya. Els hotelers de Barcelona i els buròcrates de Madrid estan convençuts que només necessiten reciclar els toros i la sangria.

Veure com Salvador Sostres dirigeix la política de Pere Aragonès des del Diari de Girona, alhora que fa servir el Tribú per vendre la victòria d’Ayuso als convergents i juga a insultar Jorge Bustos a l’ABC, em dóna una idea de l’estepa radial i africanista que Madrid escampa sense oposició. De moment res no indica que la democràcia espanyola necessiti els catalans per res, si no és per donar exemple de simpatia i d’obediència. Com els andalusos en altres epòques.

Become a patron to

624
Unlock 624 exclusive posts
Listen anywhere
Connect via private message